Sí, a pesar de no ser un llibre de ciència, la Bíblia és exacta quan parla de temes científics. Vegem alguns exemples que ens mostren que la ciència i la Bíblia estan d’acord, i que la Bíblia conté informació científica que diferix molt de les creences que hi havia en l’època en la qual es va escriure.

•   L’univers va tindre un començament (Gènesi 1:1). En contrast, molts mites antics diuen que l’univers no va ser creat, sinó que va ser organitzat a partir d’un caos existent. Els babilonis creien que els déus que havien donat a llum l’univers venien de dos oceans. Altres llegendes diuen que l’univers prové d’un ou gegant.

•   L’univers es regix diàriament per lleis naturals, i no pel desig arbitrari de les deïtats (Job 38:33; Jeremies 33:25). Molts mites de tot el món ensenyen que els humans estan indefensos davant els actes impredictibles, i fins i tot cruels, dels déus.

•   La Terra està sospesa en l’espai buit (Job 26:7). Moltes persones de l’antiguitat creien que la Terra era un disc pla mantingut sobre un gegant o un animal, com un búfal o una tortuga.

•   Els rius i les fonts s’abastixen de l’aigua que s’evapora dels oceans i d’altres llocs, i que ha tornat a la terra en forma de pluja, neu o graníssol (Job 36:27, 28; Eclesiastés 1:7; Isaïes 55:10; Amós 9:6). Els grecs de l’antiguitat pensaven que els rius s’abastien d’oceans subterranis, i esta idea va perdurar fins el segle XVIII.

•   Les muntanyes sorgixen i desapareixen. De fet, les que vegem en l’actualitat estigueren en el seu moment baix els oceans (Salm 104:6, 8). En contrast, molts mites diuen que les muntanyes que vegem en l’actualitat foren creades pels déus.

•   Les normes higièniques protegixen la salut. La Llei que es va donar a la nació d’Israel incloïa normes per a llavar-se després de tocar un cadàver, posar en quarantena els que tenien malalties infeccioses i desfer-se de manera segura dels excrements humans (Levític 11:28; 13:1-5; Deuteronomi 23:13). En contrast, en aquella època, un dels medicaments egipcis que es preparava a forma d’ungüent per a les ferides estava compost d’excrements humans.

 Un estudi objectiu de la Bíblia ens mostra que no. Analitzem algunes idees errònies sobre l’exactitud científica de la Bíblia:

 Mite: La Bíblia diu que l’univers va ser creat en sis dies de 24 hores.

 Fet: D’acord amb la Bíblia, Déu va crear l’univers en algun moment del passat remot (Gènesi 1:1). A més, els dies de creació descrits en el capítol 1 de Gènesi foren èpoques d’una duració no determinada. De fet, s’anomena «dia» al període complet que comprén la creació de la Terra i el cel (Gènesi 2:4).

 Mite: La Bíblia diu que la vegetació va ser creada abans que existira el sol que manté la fotosíntesi (Gènesi 1:11, 16).

 Fet: La Bíblia mostra que el sol, una de les estreles que componen «el cel», va ser creat abans que la vegetació (Gènesi 1:1). La llum difusa del sol va arribar a la superfície de la Terra durant el primer «dia», o època de la creació. L’atmosfera començà a clarejar al tercer dia de creació. La llum començà a arribar lo suficient perquè es poguera realitzar la fotosíntesi (Gènesi 1:3-5, 12, 13). Després, el sol començà a ser visible des de la superfície terrestre (Gènesi 1:16).

 Mite: La Bíblia diu que el sol gira al voltant de la terra.

 Fet: Eclesiastés 1:5 diu: «El sol ix, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a eixir». No obstant això, esta afirmació únicament descriu el moviment que es veu des de la Terra. Inclús en l’actualitat, tot el món diu que el sol ix, o que el sol es posa, encara que sap que la Terra gira al voltant del sol.

 Mite: La Bíblia diu que la Terra és plana.

 Fet: La Bíblia utilitza la frase «extrem de la terra», per a referir-se a la «part més distant de la terra». Açò no implica que la Terra siga plana o tinga vores (Fets 1:8). Així mateix, l’expressió «quatre parts de la terra», és una forma poètica amb la qual la Bíblia descriu la superfície del planeta; hui en dia les persones utilitzem metàfores similars com els quatre punts cardinals (Isaïes 11:12; Lluc 13:29).

 Mite: La Bíblia diu que la circumferència d’un cercle és exactament tres voltes el seu diàmetre, però en realitat el valor és pi (π), o aproximadament 3,1416.

 Fet: Les mesures del «“Mar” de bronze» donades en 1 Reis 7:23 i 2 Cròniques 4:2 indiquen que tenia un diàmetre de 10 colzes i «trenta de perímetre». Estes dimensions potser foren arredonides. També és probable que la mesura de la circumferència i del diàmetre inclogueren l’interior i l’exterior del recipient respectivament.