És suficient creure en Jesús per a salvar-se?

REPRODUIR

Què diu la Bíblia

Els cristians creuen que Jesús va morir pels pecats de la humanitat (1 Pere 3:18). No obstant, la salvació implica més que creure que Jesús és el Salvador. Els dimonis reconeixen que Jesús és «el Fill de Déu», però seran destruïts, no salvats (Lluc 4:41; Judes 6).

Què he de fer per a salvar-me?

Has de creure que Jesús va donar la seua vida pels nostres pecats (Fets 16:30, 31; 1 Joan 2:2). Açò implica creure que Jesús va ser una persona real i que tot el que el relat bíblic diu sobre ell és cert.
Aprén el que diu la Bíblia realment (2 Timoteu 3:15). La Bíblia diu que l’apòstol Pau i Siles li van dir a un carceller: «Creu en Jesús, el Senyor, i vos salvareu». Després d’això, començaren a ensenyar «la paraula del Senyor» a al carceller (Fets 16:31, 32). Açò ens ensenya que el carceller no podria haver cregut en Jesús si no haguera tingut una comprensió bàsica de la Paraula de Déu. I per això, necessitava un coneixement exacte basat en les Escriptures (1 Timoteu 2:3, 4).
Penedix-te (Fets 3:19). T’has de penedir, o sentir pesar, de les coses roïnes que vas fer o pensar en el passat. Els altres podran vore el teu penediment quan deixes de fer les pràctiques que ofenen a Déu i manifestes la conducta «que demana la conversió» (Fets 26:20).
Bateja’t (Mateu 28:19). Jesús va dir que aquells que es feren els seus deixebles es batejarien. El carceller mencionat adés es va batejar (Fets 16:33). De la mateixa manera, després que l’apòstol Pere ensenyara a una multitud la veritat sobre Jesús, els qui l’acceptaren «es van fer batejar» (Fets 2:40, 41).
Fes cas de les instruccions de Jesús (Hebreus 5:9). Els qui obeïxen el que Jesús ha manat en tot aspecte de la seua vida demostren ser els seus seguidors (Mateu 28:20). Es convertixen en persones que posen «en pràctica la Paraula» i que no es limiten a escoltar-la (Jaume 1:22).
Aguanta fins al final (Marc 13:13). Els deixebles de Jesús necessiten «molta constància» per a salvar-se (Hebreus 10:36). Per exemple, des del dia que l’apòstol Pau es va fer cristià, va ser molt obedient a les ensenyances de Jesús, va ser lleial a Déu i va aguantar aixina fins a la seua mort (1 Corintis 9:27).

Què podem dir de «l’oració del pecador»?

En algunes religions se solen recitar algunes oracions com «l’oració del pecador» o «l’oració de salvació». Normalment, en eixes oracions, qui les recita reconeix la seua condició de pecador i expressa convicció que Jesús va morir pels seus pecats. També li demana a Jesús que estiga present en el seu cor o en la seua vida. Però la Bíblia ni menciona ni recomana recitar de manera mecànica cap oració del pecador.

Algunes persones pensen que després de resar «l’oració del pecador», tenen assegurada la salvació eterna. Però ninguna oració per si sola garantix la salvació. Com a persones imperfectes, continuem cometent errors (1 Joan 1:8). Per això, Jesús va ensenyar als seus seguidors a demanar regularment el perdó dels seus pecats (Lluc 11:2, 4). És més, alguns cristians que podrien haver viscut per a sempre, van perdre eixa esperança perquè deixaren de servir a Déu (Hebreus 6:4-6; 2 Pere 2:20, 21).

Quin és l’origen de «l’oració del pecador»?

Els historiadors no es posen d’acord sobre l’origen de «l’oració del pecador». Alguns diuen que degué començar durant la Reforma. Altres creuen que la gent va començar a resar-la quan, durant els segles XVIII i XIX, es van fer populars algunes idees religioses noves. Siga com siga, la Bíblia no anima a repetir «l’oració del pecador». De fet, diu que no hem de repetir de manera mecànica cap oració.