Salta al contingut

Per què els Testimonis de Jehovà observen el Sopar del Senyor de manera diferent a altres religions?

Per què els Testimonis de Jehovà observen el Sopar del Senyor de manera diferent a altres religions?

 Commemorem «el Sopar del Senyor» seguint estrictament el que diu la Bíblia. Esta celebració també es coneix com al Memorial de la mort de Crist (1 Corintis 11:20). En canvi, hi ha moltes altres creences o pràctiques relacionades amb el Memorial que no tenen base bíblica.

Propòsit

 El propòsit del Sopar del Senyor és recordar Jesús i així mostrar la nostra gratitud pel sacrifici que va fer per tots nosaltres (Mateu 20:28; 1 Corintis 11:24). Esta celebració no és un sagrament, o una pràctica religiosa que ens atorga mèrits per rebre la gràcia o el perdó dels pecats. a La Bíblia ensenya que sols per mitjà de la nostra fe, i no per un ritus religiós, obtenim el perdó dels nostres pecats (Romans 3:25; 1 Joan 2:1, 2).

Freqüència

 Jesús va manar als seus deixebles que commemoraren el Sopar del Senyor, però no va especificar la freqüència (Lluc 22:19). Alguns creuen que s’hauria d’observar tots els mesos, altres que totes les setmanes i també hi ha qui pensa que tots els dies, varies vegades al dia o tan a sovint com u ho crega necessari. b Tot i això, hi ha alguns factors que s’haurien de considerar.

 Jesús va instituir el Sopar del Senyor el dia de la pasqua jueua i, poc després, en eixe mateix dia, va morir (Mateu 26:1, 2). Açò no va ser una coincidència, ja que les Escriptures comparen el sacrifici de Jesús amb el sacrifici del corder de la pasqua (1 Corintis 5:7, 8). La pasqua s’observava una vegada a l’any (Èxode 12:1-6; Levític 23:5). De la mateixa manera, els primers cristians observaven el Memorial de la mort de Jesús una vegada a l’any c. Per tant, els Testimonis de Jehovà seguim el model que apareix a la Bíblia.

Dia i hora

 Jesús va establir el model que ens ajuda a determinar no sols la freqüència del Memorial, sinó també el dia i l’hora. Ho va fer després de la posta de sol del 14 de nissan de l’any 33 d. C., d’acord amb el calendari lunar de la Bíblia (Mateu 26:18-20, 26). Nosaltres celebrem el Memorial cada any en eixe mateix dia, tal com ho feien els primers cristians. d

 Encara que el 14 de nissan de l’any 33 d. C. va ser un divendres, l’aniversari pot caure un dia diferent de la setmana cada any. Per determinar en quin dia cau el 14 de nissan, utilitzem el mateix mètode que als temps de Jesús en lloc de seguir el del calendari jueu modern. e

Pa i vi

 En la nova celebració, Jesús va utilitzar el pa sense rent i vi negre que sobraren del sopar de la Pasqua (Mateu 26:26-28). Seguint el mateix exemple, usem pa sense rent o altres ingredients i vi negre pur en compte de suc de raïm o vi dolç, adobat o especiat.

 Algunes religions usen el pa fermentat, però a la Bíblia el rent és, a sovint, un símbol del pecat i la corrupció (Lluc 12:1; 1 Corintis 5:6-8; Gàlates 5:7-9). Per això, sols el pa sense rent i sense cap altre additiu pot simbolitzar correctament el cos sense pecat de Crist (1 Pere 2:22). Una altra pràctica que no té suport bíblic és la de substituir el vi per un suc de raïm sense fermentar. Algunes esglésies ho fan per no transigir la seua prohibició, sense base bíblica, de no beure alcohol (1 Timoteu 5:23).

Símbols, ni carn ni sang literals

 El pa sense rent i el vi negre que es servixen al Memorial són símbols, o emblemes, de la carn i la sang de Crist, no es van convertir miraculosament ni tampoc es van mesclar amb la carn i la sang com alguns creuen. Considera els següents arguments basats en la Bíblia per a este enteniment.

  •   Si Jesús haguera manat als seus deixebles que begueren la seua sang, els hauria dit que trencaren la llei de Déu d’abstindre’s de sang (Gènesi 9:4; Fets 15:28, 29). Però això no és possible, ja que Jesús mai donaria instruccions perquè violaren la llei de Déu relacionada amb la santedat de la sang (Joan 8:28, 29).

  •   Els apòstols no podien haver begut literalment la sang de Jesús mentre estava viu perquè la seua sang encara no havia sigut derramada, o «escampada per tots els hòmens» (Mateu 26:28).

  •   El sacrifici de Jesús va ocórrer «una vegada per sempre» (Hebreus 9:25, 26). No obstant, si el pa i el vi es van transformar en carn i sang durant el Sopar del Senyor, aquells que hi participaren haurien repetit eixe sacrifici.

  •   Jesús va dir: «Feu açò, que és el meu memorial», i no el meu sacrifici (1 Corintis 11:24).

 Aquells que creuen en la transsubstanciació, que el pa i el vi es convertixen en el cos i la sang literals de Jesús, es basen en les paraules d’alguns versicles bíblics. Per exemple, en moltes traduccions de la Bíblia, com la Bíblia Valenciana. Traducció Interconfessional, es registren estes paraules de Jesús: «Açò és la meua sang» (Mateu 26:28). Però també es poden traduir com «açò significa la meua sang» o «açò representa la meua sang». f Com en altres ocasions va fer, Jesús estava ensenyant per mitjà de metàfores (Mateu 13:34, 35).

Participants

 En la celebració del Sopar del Senyor, sols una xicoteta part dels Testimonis de Jehovà mengen del pa i el vi. Quin és el motiu?

 Jesús va establir amb la seua sang «una nova aliança» que reemplaçava l’aliança entre Jehovà i l’antiga nació d’Israel (Hebreus 8:10-13). Aquells que formen part d’esta nova aliança participen dels símbols del Memorial. Esta no inclou tots els cristians, sinó sols «els qui són cridats» d’una manera especial per Déu (Hebreus 8:10-13; 9:15; Lluc 22:20). La Bíblia diu que només estos 144.000 rebran el privilegi de governar al cel amb Crist (Lluc 22:28-30; Apocalipsi 5:9, 10; 14:1, 3).

 A diferència d’este «ramadet» que és cridat a governar amb Crist, la gran majoria formem part d’una gran «multitud» que espera la vida eterna a la terra (Lluc 12:32; Apocalipsi 7:9, 10). Encara que els que tenim l’esperança de viure a la terra no mengem dels símbols del Memorial, sí que ens reunim per donar les gràcies pel sacrifici que Jesús va fer per tot el món (1 Joan 2:2).

a Cyclopedia de McClintock i Strong, volum IX, pàgina 212 menciona: «Al Nou Testament no es troba el terme sagrament ni la paraula grega μυστήριον [misterion] en cap oració referida al baptisme, al Sopar del Senyor o a alguna altra observança».

b Algunes traduccions bíbliques usen termes com «sempre que» per fer referència al Sopar del Senyor. Esta frase ha sigut interpretada per indicar la freqüència en la qual s’hauria de celebrar. No obstant, el sentit original del terme en este context és «cada vegada que» (1 Corintis 11:25, 26; Nou Testament, Ed. Claret / Quatre Rius; Oracional valencià).

c Consulta The New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge, volum IV, pàgines 43, 44 i la Cyclopedia de McClintock i Strong, volum VIII, pàgina 836.

d Consulta The New Cambridge History of the Bible, volum 1, pàgina 841.

e El calendari jueu modern determina el començament del mes de nissan per la lluna nova astronòmica, però esta tècnica no s’utilitzava al primer segle. En lloc d’això, el mes començava quan la lluna nova es veia per primera vegada des de Jerusalem i, per tant, el càlcul pot variar en un o dos dies respecte al de la lluna nova astronòmica. Per esta raó, el dia en què els Testimonis de Jehovà celebrem el Memorial no coincidix sempre amb l’actual celebració de la Pasqua dels jueus.

f Consulta A New Translation of the Bible, per James Moffatt; The New Testament​—A Translation in the Language of the People, de Charles B. Williams, i The Original New Testament, de Hugh J. Schonfield.