Josep, el fuster de Natzaret, era el pare adoptiu de Jesús. Però qui va ser el pare de Josep? La genealogia que es troba a l’Evangeli de Mateu diu que va ser un tal Jacob, mentre que la de Lluc diu que Josep era «fill d’Elí». Per què hi ha aquesta aparent discrepància? (Lluc 3:23, MM; Mateu 1:16.)

El relat de Mateu diu que «Jacob engendrà Josep». La paraula grega que es va fer servir aquí deixa clar que Jacob era el pare biològic de Josep. Per tant, Mateu estava seguint la línia genealògica de Josep, és a dir, el llinatge reial de David, a través del qual es va transmetre a Jesús el dret legal d’heretar el tron.

D’altra banda, el relat de Lluc parla de «Josep, que era fill d’Elí». A la Bíblia, moltes vegades es fa servir l’expressió «fill» per fer referència al gendre. Això passa, per exemple, en el cas de Lluc 3:27 (MM), on es diu que Salatiel era «fill de Nerí», tot i que en realitat el seu pare era Jeconies (1 Cròniques [Paralipòmens] 3:17; Mateu 1:12). És molt probable que Salatiel estigués casat amb una filla de Nerí de qui no es diu el nom; o sigui, que era el seu gendre. En el cas de Josep, ell era «fill» d’Elí perquè s’havia casat amb Maria, la seva filla. Per tant, Lluc estava seguint la línia genealògica de Jesús «segons la carn», a través de Maria, la seva mare biològica (Romans 1:3). Com veiem, la Bíblia ens proporciona dues genealogies de Jesús que ens són molt útils.

A l’antic Orient Mitjà era molt comú fer servir llana d’ovella, pèl de cabra i de camell per fabricar tela. Els teixits més comuns eren els de llana, i la Bíblia sovint fa referència a les ovelles, l’esquilada i la roba de llana (1 Samuel 25:2; 2 Reis 3:4; Job 31:20). Egipte i Israel tenien una gran producció de lli (Gènesi 41:42; Josuè 2:6). A més, encara que els israelites de temps bíblics potser no plantaven cotó, les Escriptures mencionen que a Pèrsia hi havia «tapissos de cotó» (Ester 1:6, La Sagrada Bíblia, Fundació Bíblica Catalana, ed. 1935). La seda era un material de luxe que probablement només importaven els comerciants de l’Extrem Orient (Apocalipsi 18:11, 12).

El llibre Jesus and His World comenta: «La llana estava disponible en una gran varietat de colors naturals, des del blanc més pur fins al marró fosc, amb una gran quantitat de tonalitats intermèdies». Però la llana també es podia tenyir. Existia un tint molt car que s’extreia d’un tipus concret de mol·lusc, i també s’utilitzaven plantes, arrels, fulles i insectes per produir tints vermells, grocs, blaus i negres, entre d’altres.