1. Què fa que siguem feliços?

 JEHOVÀ vol que siguem feliços. Com ho sabem? Perquè el goig és un dels aspectes del fruit de l’esperit (Gàl. 5:22). A més, «fa més feliç donar que rebre» (Fe. 20:35). Per això, com més actius estiguem a la predicació i més ajudem els nostres germans, més felicitat sentirem.

2, 3. a) Quines dues coses ens ajudaran a mantenir el goig? b) Què veurem en aquest article?

² A Gàlates 6:4 (llegeix-lo) l’apòstol Pau va parlar de dues coses que ens ajuden a mantenir el goig. D’una banda, el nostre objectiu ha de ser donar-li a Jehovà el millor de nosaltres. Quan ens esforcem per fer-ho, som feliços (Mt. 22:36-38). D’altra banda, no ens hem de comparar amb els germans. Sense importar el que ens permeti aconseguir la nostra salut, el nostre talent natural o la capacitació que hàgim rebut, li hem d’estar agraïts a Déu perquè ell ens ho ha donat tot. Per contra, si veiem que algun germà té un do a la predicació que nosaltres no tenim, ens hem d’alegrar de veure que el fa servir per lloar Jehovà, no per destacar ni per motius egoistes. En comptes de veure els germans com a competidors, els hem de veure com a exemples a imitar.

³ Aquest article ens ajudarà a gestionar els nostres sentiments si ens veiem limitats a l’hora de servir Jehovà. També aprendrem com podem utilitzar les nostres capacitats de la millor manera i com podem imitar l’exemple dels altres.

4. Quina situació ens podria desanimar? Explica una experiència.

⁴ Molts de nosaltres no podem fer tot el que ens agradaria en el nostre servei a Jehovà per culpa de l’edat  o dels problemes de salut, i això ens pot desanimar. Aquest és el cas de la Carol. Durant un temps va estar servint en una zona de molta necessitat, va arribar a dirigir 35 cursos bíblics, i molts d’ells van arribar al bateig. Però, llavors, es va posar molt malalta i, arran d’això, pràcticament ja no podia sortir de casa. Ella diu: «Soc conscient que, per culpa de la meva malaltia, no puc fer tant com els altres germans, i això em fa sentir que no soc tan bona cristiana com ells. Tinc una lluita constant entre el que el meu cor desitja fer i el que la realitat em permet fer, i això és molt dur». La Carol vol fer el màxim per Jehovà, i aquesta actitud és molt encomiable! Podem estar segurs que Jehovà és compassiu, entén bé la seva situació i valora molt tot el que fa per servir-lo.

5. a) Què hem de recordar si ens sentim desanimats perquè no podem fer tant per Jehovà com ens agradaria? b) Tal com es veu a les imatges, com ha demostrat aquest germà que no ha deixat mai de donar el millor a Jehovà?

⁵ Si alguna vegada et sents desanimat perquè no pots fer tant com t’agradaria, podries preguntar-te: «Què espera Jehovà de mi?». Ell espera que li donis tant com puguis dins de la teva situació actual. Imagina’t que una germana que té 80 anys se sent malament perquè no pot fer tant a la predicació com quan en tenia 40. Ella sap que està donant el màxim a Jehovà però, tot i així, creu que no és prou. Ara bé, és així com ho veu Ell? Pensa en això: si aquesta germana s’esforçava per donar el millor quan tenia 40 anys i ho continua fent ara que en té 80, no ha deixat mai de donar tot el que pot a Déu. Si alguna vegada sents que el que estàs fent per Jehovà no és suficient, recorda que qui decideix si el que fas és prou per complaure’l és ell. Si t’esforces per fer el màxim, Jehovà et dirà: «Ben fet!» (compara-ho amb Mateu 25:20-23).

6. Què aprenem de l’exemple de la Maria?

⁶ Tots serem més feliços si ens centrem en el que podem fer i no en el que no podem fer. Fixa’t en el cas de la Maria. Aquesta germana pateix una malaltia que no li permet participar gaire a la predicació. Al principi, es va deprimir i se sentia inútil. Però, aleshores, va pensar en una germana de la seva congregació que estava prostrada al llit i va decidir ajudar-la. La Maria comenta: «Quedava amb ella i predicàvem per carta i per telèfon. Sempre que passàvem una estona juntes tornava a casa feliç i satisfeta de saber que l’havia pogut ajudar». Tu també seràs més feliç si et centres en tot el que pots fer en comptes d’allò que no pots fer. Ara bé, i si la situació és totalment diferent, i les teves circumstàncies i habilitats et permeten fer molt per Jehovà?

7. Què va animar a fer als cristians l’apòstol Pere?

⁷ A la seva primera carta, l’apòstol Pere va dir que tots havíem de fer servir els nostres dons i talents per animar i enfortir els altres. Ell va escriure: «Administreu bé les diverses habilitats que heu rebut gràcies a la bondat immerescuda de Déu, per servir-vos els uns als altres, cadascú segons les habilitats que hagi rebut» (1 Pe. 4:10). Per tant, no hem de dubtar a utilitzar les nostres destreses per por que els altres  se sentin desanimats o gelosos. Si féssim això, no li estaríem donant el millor a Jehovà.

8. D’acord amb 1 Corintis 4:6, 7, per què no hem de presumir de les nostres habilitats?

⁸ Tots hem d’aprofitar al màxim les nostres habilitats, però mai n’hauríem de presumir (llegeix 1 Corintis 4:6, 7). Per exemple, és possible que tinguis facilitat per iniciar cursos bíblics. Si aquest és el teu talent, l’has d’utilitzar! Però una cosa és utilitzar-lo, i una altra, penjar-se medalles. Imagina’t que estàs emocionat perquè has iniciat un curs bíblic i tens ganes d’explicar-ho al teu grup de predicació. Amb tot, quan et trobes amb ells, sents que una germana està explicant tota contenta que ha pogut entregar una revista a una persona del territori. Pot ser que en aquell moment pensis: «Aquesta germana ha entregat una revista, però és que jo he iniciat un curs!». Què faràs? Saps que la teva experiència pot animar els germans del grup, però també pot fer sentir malament aquesta germana. Per tant, és possible que, per no dissipar l’alegria de la germana, decideixis explicar la teva experiència en una altra ocasió. Això seria tot un detall per part teva, i li estaries demostrant que l’estimes i que tens en compte els seus sentiments. Ara bé, per res del món deixis d’oferir cursos bíblics. Si tens una habilitat, utilitza-la!

9. Com hem d’utilitzar els nostres talents?

⁹ Tots nosaltres hem de recordar que qualsevol talent natural que tinguem és un regal de Jehovà i, per això, l’hem de fer servir per enfortir els germans i no pas per destacar (Fili. 2:3). Tindrem motius per alegrar-nos si fem servir les nostres energies i habilitats per fer la voluntat de Jehovà i alabar-lo, en comptes de per demostrar que som superiors o que fem més que els altres.

10. Per què és absurd que ens comparem amb els altres?

¹⁰ Si no anéssim amb compte, podríem caure en el parany de comparar els nostres punts forts amb els punts febles d’altres germans. A tall d’exemple, imagina que el punt fort d’un germà és que és molt bon orador i, en el fons del seu cor, se sent superior quan es compara amb un altre germà que no presenta discursos tan bé com ell. Ara bé, aquest altre germà pot tenir molts punts forts, com ara ser hospitalari, educar bé els  seus fills o ser un predicador entusiasta. Estem molt agraïts de comptar amb tants germans i germanes que fan servir les seves habilitats per servir Jehovà i ajudar els altres!

11. Per què ens hem d’esforçar per imitar Jesús?

¹¹ És cert que no ens hem de comparar amb els altres, però ens pot ser molt útil observar l’exemple de servents fidels de Jehovà. Pensa en el cas de Jesús. Encara que no siguem perfectes com ell, podem aprendre molt de les seves boniques qualitats i de les coses meravelloses que va fer (1 Pe. 2:21). Si ens esforcem per seguir fidelment les seves petjades, serem millors servents de Jehovà i més efectius en la predicació.

12, 13. Què podem aprendre del rei David?

¹² A la Bíblia trobem molts exemples d’homes i dones que, encara que eren imperfectes, són dignes d’imitar (Heb. 6:12). Un d’ells va ser el rei David. Jehovà va dir d’ell: «M’he fixat en David, [...] un home que actua segons la meva voluntat» o, com diu la Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional, «un home com el que desitja el meu cor» (Fe. 13:22). Malgrat que David no era perfecte i va cometre errors molt greus, podem aprendre d’ell. Quan va rebre correcció, no es va intentar justificar. Va acceptar la disciplina ferma que va rebre i es va penedir sincerament del que havia fet. Com a resultat, Jehovà el va perdonar (Sl. 51:3, 4, 10-12).

¹³ Per aprendre de l’exemple de David, podries fer-te aquesta autoanàlisi: «Com reacciono quan rebo consell? M’és fàcil reconèixer els meus errors o m’intento justificar? Tendeixo a culpar els altres? M’esforço per no caure en els mateixos errors?». Pots fer el mateix quan analitzis l’exemple d’altres servents lleials de Jehovà que apareixen a la Bíblia. Et pots plantejar si van afrontar reptes similars als teus i quines qualitats van mostrar. En cada cas, pregunta’t: «Com puc assemblar-me més a aquest servent de Déu?».

14. Com ens pot ajudar observar els germans que ens envolten?

¹⁴ També podem aprendre molt observant els germans i les germanes, tant joves com grans. Possiblement a la teva congregació coneixes algú que estigui afrontant pressió de grup, oposició  familiar o greus problemes de salut. Quines qualitats està demostrant aquest germà que t’agradaria imitar? Fixar-te en el seu exemple t’ajudarà a aguantar les teves dificultats. Estem molt agraïts i ens fa molt feliços estar envoltats de tants exemples de fe que són dignes d’imitar (Heb. 13:7; Jm. 1:2, 3).

15. Quin consell de Pau ens ajuda a gaudir més en el nostre servei a Jehovà?

¹⁵ Per promoure la pau i la unitat a la congregació, tots i cadascun de nosaltres hem de donar el millor. Al segle primer, cada cristià tenia diferents assignacions i habilitats, però això no era motiu de divisió ni de rivalitat (1 Cor. 12:4, 7-11). Pau va dir que havien de fer tot el que poguessin per «edificar el cos de Crist». També va escriure: «Quan cada membre compleix correctament la seva funció, tot el cos creix i s’edifica en amor» (Ef. 4:1-3, 11, 12, 16). Els que van fer cas del que va dir l’apòstol van promoure la pau i la unitat; característiques que avui també podem veure dins el poble de Jehovà.

16. Què hem d’estar decidits a fer?

¹⁶ Estigues decidit a no comparar-te amb els altres. En lloc d’això, esforça’t per conèixer millor Jesús i imitar les seves boniques qualitats. Aprèn de l’exemple de servents fidels de Jehovà, ja sigui de temps bíblics o de l’actualitat. I segueix donant el màxim a Jehovà amb la confiança que ell «és just i no oblidarà» el que fas (llegeix Hebreus 6:10). Saber que ell valora tots els teus esforços per agradar-li, t’ajudarà a continuar servint-lo amb alegria.