1, 2. (a) Quina relació hi ha entre la fe i l’amor? (b) Quines preguntes analitzarem?

ESTIMEM Jehovà «perquè ell ens estimà primer» (1 Jn. 4:19). De fet, per demostrar-nos el seu amor, ha promès que ens beneirà. Com més l’estimem, més convençuts estarem que ell existeix i que recompensa els qui estima (llegeix Hebreus 11:6).

² Jehovà sempre recompensa els seus servents. Aquest és un aspecte important de la seva personalitat que defineix molt bé qui és i què fa. La nostra fe no serà completa si no estem convençuts que Jehovà recompensa aquells qui el busquen perquè, com diu la Bíblia, «la fe és una garantia segura d’allò que esperem» (Heb. 11:1, MM). La fe implica estar segurs que Jehovà complirà el que ha promès. Com creus que ens beneficia l’esperança de rebre una recompensa? Com ha recompensat Jehovà els seus servents del passat i del present? Vegem-ho a continuació.

3. Quina promesa trobem a Malaquies 3:10?

³ Jehovà s’ha compromès a recompensar els seus servents  i els convida a buscar la seva benedicció. A la Bíblia llegim: «Poseu-me a prova [...], diu Jahveh dels exèrcits, si jo no us obriré les finestres dels cels i abocaré una benedicció sense mesura» (Mal. 3:10). Mostrem que li estem agraïts quan acceptem la seva generosa invitació.

4. Per què podem confiar en la promesa de Jesús registrada a Mateu 6:33?

⁴ Jesús va assegurar als seus deixebles que, si posaven el Regne en primer lloc, Jehovà supliria les seves necessitats (llegeix Mateu 6:33). Jesús estava segur del que deia perquè havia vist que el seu Pare sempre compleix el que diu (Is. 55:11). Així doncs, podem estar segurs que, si confiem en Jehovà, ell complirà la seva part: «De cap manera no et deixaré, ni de cap manera no t’abandonaré» (Heb. 13:5). Aquesta promesa de Jehovà ens ajuda a confiar en les paraules de Jesús a Mateu 6:33.

5. Per què ens anima la resposta que Jesús va donar a l’apòstol Pere?

⁵ En una ocasió l’apòstol Pere va preguntar a Jesús: «Nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què hi haurà per a nosaltres, doncs?» (Mt. 19:27). En comptes de renyar Pere per haver fet aquella pregunta, Jesús va explicar als seus deixebles que els sacrificis que havien fet serien recompensats. Els apòstols i altres servents fidels governarien amb ell al cel. Però fins i tot ara rebem benediccions. Jesús va dir: «Tot el qui haurà deixat cases o germans o germanes o pare o mare o dona o fills  o camps per causa del meu Nom, rebrà cent vegades més i heretarà la vida eterna» (Mt. 19:29). Els seus deixebles van fer molts sacrificis, però encara van rebre més benediccions. No creus que els pares, mares, germans i fills espirituals valen molt més que qualsevol altra cosa a la qual haguem renunciat a favor del Regne?

6. Per què promet Jehovà recompensar els seus servents?

⁶ La promesa de Jehovà de recompensar-nos ens ajuda a ser íntegres quan passem per proves. Tot i que avui dia ja gaudim de moltes benediccions espirituals, anhelem les benediccions que Déu ens té preparades per al futur (1 Tim. 4:8). La nostra convicció que Jehovà «recompensa els qui el cerquen» ens ajudarà a ser-li fidels (Heb. 11:6).

7. Per què l’esperança és com una àncora?

⁷ Al sermó de la muntanya, Jesús va dir: «Alegreu-vos i exulteu de goig, perquè la vostra recompensa és gran en els cels, que així perseguiren els profetes que us han precedit» (Mt. 5:12). A part dels qui tenen esperança de viure al cel, els qui tenen la perspectiva de viure per sempre a la terra també estan molt feliços pel futur que els espera (Sl. 37:11; Lc. 18:30). Tant si esperem viure al cel com a la terra, la nostra esperança serà per a nosaltres «com a àncora de l’ànima, segura i ferma» (Heb. 6:17-20). Igual que una àncora manté el vaixell estable durant un temporal, l’esperança d’una recompensa ens ajuda a mantenir el nostre equilibri emocional, mental i espiritual. I també ens dóna les forces necessàries per capejar els temporals que puguem afrontar.

8. Com pot l’esperança reduir la nostra ansietat?

⁸ L’esperança basada en la Bíblia pot reduir l’ansietat que puguem estar patint. A més, les promeses de Jehovà són com un bàlsam espiritual que calma el nostre cor angoixat. No et reconforta saber que pots llançar «la teva càrrega» sobre Déu i que «ell et sustentarà»? (Sl. 55:22.) Podem estar segurs que Jehovà pot fer «molt més abundantment del que demanem o entenem» (Ef. 3:20). Imagina’t, ens pot ajudar, no només abundantment o molt abundantment, sinó «molt més abundantment»!

9. Per què podem estar segurs que Jehovà ens beneirà?

⁹ Per rebre aquesta recompensa hem de tenir fe en Jehovà i ser-li obedients. Moisès va dir a la nació d’Israel: «Jahveh et beneirà abundosament en la terra que Jahveh, el teu Déu, et dóna en possessió perquè la dominis, només que escoltis diligentment la veu de Jahveh, el teu Déu, esforçant-te a complir tot aquest manament que jo et mano avui. Perquè Jahveh, el teu Déu, t’haurà beneït, tal com et va prometre» (Deut. 15:4-6). De debò confies que Jehovà et beneirà si el continues servint? Tenim moltes raons per creure-ho.

10, 11. Com va recompensar Jehovà a Josep?

¹⁰ La Bíblia es va escriure per al nostre benefici i conté molts relats de servents fidels del passat que Jehovà va recompensar (Rm. 15:4). Josep en va ser un d’ells. Per culpa de la conspiració dels seus germans i la traïció de la dona del seu amo, va acabar empresonat a Egipte. Però, significava això que Jehovà l’havia abandonat? I tant que no! «Jahveh  era amb Josep, i estengué damunt d’ell la seva misericòrdia, [...] perquè Jahveh era amb ell, i el que ell feia, Jahveh ho feia prosperar» (Gèn. 39:21-23). Josep va esperar pacientment en el seu Déu mentre passava per tot aquell mal tràngol.

¹¹ Passats uns anys, Faraó va alliberar Josep de la presó i va convertir aquest humil esclau en el segon governant d’Egipte (Gèn. 41:1, 37-43). Quan va tenir els seus dos fills, «Josep anomenà el nom del primogènit Manassès, dient: Perquè Déu m’ha fet oblidar tota la meva fatiga i tota la casa del meu pare. I anomenà el nom del segon Efraïm, dient: Perquè Déu m’ha fet fructífer en la terra de la meva aflicció» (Gèn. 41:51, 52). Josep va ser fidel a Jehovà, per això va rebre benediccions que van fer possible mantenir amb vida els israelites i els egipcis. Josep va reconèixer que era Jehovà qui l’havia recompensat i li havia donat totes aquelles benediccions (Gèn. 45:5-9).

12. Com es va mantenir fidel Jesús al passar per proves?

¹² Jesús també va ser obedient a Jehovà tot i les proves que va patir, i va ser recompensat. Què el va ajudar a aguantar fidelment? La Paraula de Déu ens dóna la resposta: «Pel goig que tenia al seu davant, suportà [el pal de turment, NM], menyspreant la vergonya». A Jesús el feia feliç santificar el nom del seu Pare. A més, Jehovà el va recompensar confirmant-li la seva aprovació i beneint-lo amb privilegis meravellosos. La Bíblia explica que Jesús «s’ha assegut a la dreta del tron de Déu» (Heb. 12:2). I en un altre passatge hi llegim: «Déu també el va exalçar altíssimament i li concedí el Nom que és per damunt de tot altre nom» (Fili. 2:9).

13, 14. Com se sent Jehovà pel que fem per ell?

¹³ Podem estar segurs que Jehovà aprecia els esforços que fem per servir-lo. Ell ens entén quan ens sentim insegurs o dubtem de les nostres habilitats. A més, Jehovà ens cuida si ens sentim preocupats per la feina o temes econòmics. I és molt comprensiu amb nosaltres quan la nostra salut física o emocional limita el servei que li donem. No hi ha dubte que valora el que fem per mantenir-nos fidels malgrat els problemes (llegeix Hebreus 6:10, 11).

¹⁴ Per tant, apropem-nos a Jehovà, conscients que ell escolta les nostres oracions i que atendrà les nostres preocupacions (Sl. 65:2). «El Pare de misericòrdies i Déu de tota consolació» ens donarà generosament el suport espiritual i emocional que puguem necessitar, potser mitjançant els nostres germans (2 Cor. 1:3). Jehovà també vol que nosaltres siguem compassius amb els altres. «El qui té misericòrdia del pobre fa un préstec a Jahveh: i Ell li recompensarà la seva obra» (Prov. 19:17; Mt. 6:3, 4). Per tant, quan ajudem algú desinteressadament, és com si li estiguéssim fent un préstec a Jehovà, i ell promet recompensar-nos.

15. Quines recompenses anheles? (Mira la imatge del principi.)

¹⁵ Els cristians ungits tenen l’esperança de rebre «la corona de justícia» que Jesús els donarà com a recompensa  (2 Tim. 4:7, 8). Ara bé, el fet que la teva esperança sigui diferent a la d’ells no vol dir que siguis de menys valor als ulls de Jehovà. Milions d’«altres ovelles» anhelen la recompensa de viure eternament a la terra feta un paradís on «gaudiran de molta pau» (Jn. 10:16; Sl. 37:11).

16. Quin consol trobem a 1 Joan 3:19, 20?

¹⁶ De vegades podríem dubtar si estem fent el suficient o si Jehovà està content amb els nostres esforços. Fins i tot podríem pensar que no mereixem cap tipus de recompensa. Però mai oblidis que «Déu és més gran que el nostre cor, i coneix totes les coses» (llegeix 1 Joan 3:19, 20). Quan servim Jehovà perquè l’estimem i tenim fe, ell recompensa qualsevol sacrifici que fem, per petit que ens sembli (Mc. 12:41-44).

17. De quines recompenses gaudim ara?

¹⁷ Fins i tot en aquests darrers dies, Jehovà està beneint el seu poble i fa possible que tinguem abundància de coneixement i felicitat com mai abans (Is. 54:13). Tal com va prometre Jesús, Jehovà ens recompensa «ara en aquest temps» deixant-nos formar part d’una bonica família espiritual per tot el món (Mc. 10:29, 30). A més, Jehovà beneeix aquells que el busquen donant-los pau mental, satisfacció i felicitat (Fili. 4:4-7).

18, 19. Com ens sentim els servents de Jehovà per les recompenses que rebem?

¹⁸ Els testimonis de Jehovà d’arreu del món podem confirmar que estem rebent meravelloses benediccions de part seva. Per exemple, la Bianca, d’Alemanya, diu: «No tinc suficients paraules per agrair a Jehovà que estigui al meu costat i m’ajudi cada dia a afrontar les meves preocupacions. Tot i que aquest món és caòtic i depriment, com més m’apropo a Jehovà, més segura em sento en els seus braços. Quan faig algun sacrifici per ell, Jehovà em correspon amb centenars de benediccions».

¹⁹ Un altre exemple és la Paula, una germana de 70 anys del Canadà que està molt limitada perquè té espina bífida. «El fet de tenir mobilitat reduïda no vol dir que la meva predicació hagi de ser reduïda», diu ella. «Predico de diferents maneres com, per exemple, per telèfon o informalment. I tinc una llibreteta on hi escric versicles bíblics i altres idees interessants de les nostres publicacions per quan necessito ànim. Jo l’anomeno “La meva llibreta de supervivència”. Quan ens centrem en les promeses de Jehovà, el desànim és temporal. Ell sempre està amb nosaltres quan el necessitem, siguin quines siguin les nostres circumstàncies». És possible que la teva situació sigui diferent a la de la Bianca o la Paula, però segur que també pots pensar en maneres com Jehovà t’ha beneït a tu i als qui t’envolten. És meravellós reflexionar en com Jehovà ens està recompensant ara i en com ho farà en el futur!

20. Què podem esperar si continuem servint Jehovà el millor que podem?

²⁰ Mai oblidis que les teves oracions sinceres tindran «una gran recompensa». Pots estar segur que si t’esforces «per a complir la voluntat de Déu» obtindràs «el que ell ha promès» (Heb. 10:35, 36). Així doncs, continua enfortint la teva fe i esforça’t per treballar de tota ànima per Jehovà. Si ho fas, pots tenir la seguretat que et donarà la deguda recompensa (llegeix Colossencs 3:23, 24).