ELS cristians del primer segle es van esforçar per arribar a moltes persones amb «les bones notícies del Regne» (Mt. 24:14). Alguns fins i tot van viatjar a l’estranger. Per exemple, l’apòstol Pau va visitar el que avui es coneix com Turquia, on va predicar molt durant els seus viatges missionals. * Uns dos mil anys més tard, el 2014, a Turquia es va tornar a fer una campanya especial de predicació. Per què es va organitzar aquesta campanya? Qui hi va participar?

A Turquia hi ha més de 2.800 publicadors, tot i que té una població de 79 milions d’habitants. Això significa que hi ha 1 publicador per cada 28.000 habitants. Com et podràs imaginar, els publicadors d’aquest país només poden contactar amb un petit nombre de persones. Per tant, l’objectiu d’aquesta campanya de predicació era arribar a tantes persones com fos possible en poc temps. Uns 550 germans que parlen turc hi van viatjar des d’altres països per predicar amb els publicadors locals durant la campanya. Quins van ser els resultats?

S’arriba a moltes persones. Una congregació d’Istanbul va escriure: «Quan la gent ens veia, ens preguntava: “Que hi ha algun congrés especial? Veiem testimonis de Jehovà per tot arreu!”». Una congregació de la ciutat d’Esmirna va escriure: «Un taxista es va apropar a un ancià local i li va preguntar: “Què està passant? Esteu predicant més?”». Sens dubte aquella campanya no va passar desapercebuda.

Els germans que van viatjar al país per participar en aquesta campanya van disfrutar molt. L’Steffen, de Dinamarca, va dir: «Cada dia vaig poder predicar a persones que mai havien sentit a parlar de Jehovà. Sentia que estava donant a conèixer el nom de Déu». El Jean-David, que és de França, va escriure: «Vam predicar al mateix carrer durant hores. Va ser increïble! La majoria de les persones no coneixien els testimonis de Jehovà. A gairebé totes les portes vam poder començar una conversa, ensenyar algun vídeo i donar alguna publicació».

 Els 550 germans que hi van participar van deixar unes 60.000 publicacions en només dues setmanes, i es va poder arribar a moltes persones.

S’incrementen els esforços a la predicació. Aquella campanya especial va tenir un efecte molt positiu en els germans locals. Molts es van començar a plantejar el servei a temps complet. De fet, el nombre de pioners regulars a Turquia va augmentar un 24% els següents 12 mesos.

Els germans d’altres països van explicar com els va ajudar aquella campanya fins i tot quan van tornar al seu país. La Şirin, una germana d’Alemanya, va escriure: «Els germans de Turquia prediquen de manera informal amb molta facilitat, però com que sóc molt tímida, em costa molt. Ara bé, gràcies a aquesta campanya especial, a l’exemple dels germans locals i a moltes oracions, vaig aconseguir el que mai havia fet. Fins i tot vaig predicar i deixar tractats al metro. Ara ja no em costa tant com abans».

«Vaig aprendre lliçons que després vaig aplicar a la predicació», diu el Johannes d’Alemanya. «Els germans de Turquia volien parlar amb tantes persones com fos possible. Sempre que podien aprofitaven per predicar. Així que vaig decidir fer el mateix quan arribés a Alemanya. I ara a la predicació parlo amb més persones que abans».

La Zeynep, que és de França, diu: «Aquesta campanya ha tingut un impacte molt positiu en la meva predicació. M’ha ajudat a ser més valenta i a confiar més en Jehovà».

Ha unit més els germans. L’amor i la unitat entre els germans d’altres països va deixar empremta. El Jean-David, mencionat anteriorment, va dir: «Vam ‘tastar’ l’hospitalitat dels germans. Ens van acceptar com amics i part de la seva família. Ens van obrir les seves cases de bat a bat. Sabia que el poble de Jehovà és internacional; ho havia llegit moltes vegades a les nostres publicacions. Però aquest cop ho vaig experimentar de primera mà. Em sento orgullós de formar  part del poble de Jehovà i li agraeixo aquest privilegi tan meravellós».

«No importava si érem d’Alemanya, Dinamarca, França o Turquia; tots érem una família. Era com si Jehovà hagués fet desaparèixer totes les fronteres amb una goma d’esborrar gegant», va dir la Claire, de França.

La Stéphanie, de França, va afegir: «La campanya ens va ensenyar que el que ens uneix no és la cultura o l’idioma, sinó l’amor que sentim per Jehovà».

Davant la gran necessitat d’aquest país, molts dels germans estrangers que van participar en aquesta campanya van començar a plantejar-se viure a Turquia per ajudar a la predicació. Bastants ja s’hi han mudat i es valora molt la bona feina que estan fent.

Per exemple, durant anys, en un zona hi hagut un petit grup aïllat de 25 publicadors amb només un ancià. Imagina’t l’alegria dels publicadors quan, el 2015, sis germans d’Alemanya i dels Països Baixos s’hi van mudar per donar-los suport.

Com resumeixen la seva experiència els germans que s’han mudat a Turquia per predicar? Està clar que, a vegades, ha estat tot un repte, però en general els ha portat moltes recompenses. Vegem què han dit alguns:

«No tenir moltes possessions materials m’ajuda a sentir-me lliure i em permet concentrar en el més important», diu el Federico, un germà d’Espanya que està casat i té uns 40 anys. Recomanaria ell aquest tipus de predicació? «Sens dubte! Quan te’n vas a viure a l’estranger per ajudar les persones a conèixer Jehovà, en realitat t’estàs posant a les Seves mans. I sents més que mai com Jehovà et cuida», diu ell.

El Rudy, un germà dels Països Baixos que està casat i té quasi 60 anys, diu: «Ens omple molt servir  a primera línia i compartir la veritat amb moltes persones que per primera vegada han sentit aquest missatge. I sentim molt de goig al veure la felicitat de les persones quan accepten la veritat».

El Sascha, un germà casat d’uns 40 anys que es va mudar d’Alemanya, diu: «Cada cop que vaig a predicar, parlo amb persones a qui mai abans se’ls havia predicat. Donar-los l’oportunitat de conèixer Jehovà m’omple de satisfacció».

L’Atsuko, una germana casada del Japó d’uns 35 anys, comenta: «Abans volia que l’Harmaguedon vingués ja, però després d’haver-me mudat a Turquia, dono gràcies a Jehovà per la seva paciència. Quan més veig la manera com Jehovà mou els assumptes, més desitjo apropar-me a ell».

L’Alissa, una germana de Rússia d’uns trenta i pocs, explica: «Servir Jehovà en aquesta faceta de la predicació m’ha ajudat a tastar la seva bondat» (Sl. 34:8). Ella afegeix: «Jehovà no és tan sols el meu pare, sinó també un bon amic que conec cada cop millor a mesura que visc diferents circumstàncies. La meva vida està plena de moments feliços, experiències emocionants i moltes benediccions!».

Gràcies a la campanya de predicació que es va fer a Turquia, les bones notícies han arribat a més persones. Ara bé, hi ha moltes zones on encara no s’ha predicat. Cada dia, els germans que s’hi han mudat parlen amb persones a qui mai s’ha predicat. T’agradaria servir en un territori com aquest? Si és així, t’animem a pensar en les paraules de Jesús: «Aixequeu els ulls i mireu els camps. Estan daurats, a punt per a la sega» (Jn. 4:35). Podries servir on els camps estan «a punt per a la sega»? Si aquest és el teu cas, fes passos pràctics per aconseguir aquesta meta. El que està clar és que participar en la predicació «fins a la part més llunyana de la terra» et portarà més benediccions de les que et pots imaginar! (Fe. 1:8.)