Salta al contingut

Salta a l'índex

El patiment. És un càstig diví?

El patiment. És un càstig diví?

LA LUZIA VA COIXA DE LA CAMA ESQUERRA. De petita va contraure la poliomielitis, una malaltia molt contagiosa que afecta el sistema nerviós. Quan tenia 16 anys, la Luzia treballava per a una senyora que li va dir: «Déu et va castigar amb aquesta paràlisi perquè vas ser desobedient i vas tractar malament la teva mare». Anys més tard, la Luzia encara recorda com li van afectar aquestes paraules.

QUAN LA DAMARIS VA SABER QUE TENIA UN TUMOR CEREBRAL, el seu pare li va dir: «Què hauràs fet perquè et passi això? Segur que una de molt grossa, i per això Déu t’està castigant». Aquest comentari la va deixar destrossada.

La creença que les malalties són un càstig de Déu es remunta a milers d’anys enrere. El llibre Usos y costumbres de las tierras bíblicas, escrit originalment en anglès per Fred Wight, diu que a l’època de Crist molts pensaven que «les malalties eren causades per culpa del pecat del malalt, o dels seus parents, i que [Déu] les enviava com a càstig per aquest pecat». I a l’edat mitjana «alguns creien que Déu els havia enviat plagues per castigar-los pels seus pecats», comenta Medieval Medicine and the Plague, escrit per Lynne Elliott. Per tant, ¿estava castigant Déu la gent dolenta quan a l’Europa del segle XIV milions de persones van morir per la pesta negra? O va ser conseqüència d’una infecció bacteriana tal com han demostrat estudis posteriors? És possible que alguns es preguntin si Déu castigaria les persones amb malalties pels seus pecats. *

PENSA EN AIXÒ: Si les malalties i el patiment fossin càstigs de Déu que ens mereixem, per què el seu Fill, Jesús, va curar malalts? No hauria estat una manera de qüestionar la justícia de Déu? (Mateu 4:23, 24.) Jesús mai actuaria en contra de la voluntat de Déu. Ell mateix va dir: «Jo sempre faig el que li agrada» i «faig exactament el que el Pare m’ha manat» (Joan 8:29; 14:31).

La Bíblia és molt clara: Jehovà «mai comet injustícies» (Deuteronomi 32:4). Per exemple, Déu mai provocaria un accident aeri, on morissin centenars de persones innocents, per castigar algun viatger. Abraham, un servent fidel de Déu que coneixia bé la seva justícia, va dir que Déu mai destruiria «les persones justes amb les malvades». I va afegir que això seria impossible (Gènesi 18:23, 25). La Bíblia també diu que «Déu no actua amb maldat» i que no fa res dolent (Job 34:10-12).

QUÈ ENSENYA LA BÍBLIA SOBRE EL PATIMENT

Quan patim, no hauríem de pensar que Déu ens està castigant per algun pecat. Jesús va ser molt clar en aquest aspecte. Quan ell i els seus deixebles van veure un home que era cec de naixement, «els seus deixebles li van preguntar: “Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?” Jesús va respondre: “No van pecar ni ell ni els seus pares. Això ha passat perquè en el seu cas es vegi clarament el que Déu pot fer”» (Joan 9:1-3).

A causa de les creences errònies de la gent, és possible que als deixebles de Jesús els sorprengués que aquell home no estigués malalt per culpa dels seus pecats o dels pecats dels seus pares. Jesús no només va curar la ceguera de l’home, sinó que també va refutar aquella creença incorrecta explicant que el patiment no és un càstig diví (Joan 9:6, 7). Avui dia, les persones que conviuen amb greus problemes de salut tenen el consol de saber que Déu no és el causant del seu patiment.

Si Déu castigués les persones pels seus errors amb malalties, per què Jesús les curaria?

La Bíblia ens assegura

  • «Amb coses dolentes, ningú pot posar a prova Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú» (JAUME 1:13). Efectivament, les «coses dolentes» que durant molts segles han afligit la humanitat —com les malalties, el dolor i la mort— aviat seran eliminades.

  • Jesucrist «va curar tots els que patien» (MATEU 8:16). Al curar tots aquells que se li apropaven, el Fill de Déu va demostrar el que aconseguirà el Regne de Déu a escala mundial.

  • «[Déu] eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà. I ja no hi haurà més tristesa, ni plors, ni dolor. Les coses del passat han desaparegut» (APOCALIPSI 21:3-5).

QUI N’ÉS EL RESPONSABLE?

Així doncs, per què estem exposats a tant dolor i patiment? La humanitat s’ha fet aquesta pregunta durant segles. Si Déu no n’és el culpable, qui n’és el responsable? Al proper article trobaràs la resposta a aquestes preguntes.

^ Encara que en el passat Déu va castigar algunes persones per pecats concrets, la Bíblia no ensenya que en l’actualitat Jehovà utilitzi les malalties i les tragèdies per castigar les persones.