La nostra celebració del Sopar del Senyor, també anomenat l’Últim Sopar i el Memorial de la mort de Jesús, se cenyeix estrictament al que diu la Bíblia (1 Corintis 11:20). En canvi, altres confessions religioses accepten moltes creences i pràctiques relacionades amb aquesta celebració que no estan basades en la Bíblia.

 El propòsit del Sopar del Senyor és recordar el sacrifici de Jesús i mostrar gratitud pel que va fer per nosaltres (Mateu 20:28; 1 Corintis 11:24). L’observació d’aquesta celebració no és un sagrament, és a dir, no és una pràctica religiosa que atorgui la gràcia divina o el perdó dels pecats. a La Bíblia ensenya que el perdó dels pecats només és possible si posem fe en Jesús, no si seguim un determinat ritu religiós (Romans 3:25; 1 Joan 2:1, 2).

 Jesús va manar als seus deixebles que commemoressin el Sopar del Senyor, però no va especificar amb quina freqüència ho havien de fer (Lluc 22:19). Algunes persones creuen que s’ha de celebrar cada mes, però d’altres el celebren cada setmana, cada dia, diverses vegades al dia o sempre que ho veuen oportú. No obstant això, hem de tenir en compte els següents factors.

 Jesús va instituir el Sopar del Senyor el dia de la Pasqua jueva, i va morir més tard aquell mateix dia (Mateu 26:1, 2). Però no es tracta d’una simple coincidència, ja que les Escriptures comparen el sacrifici de Jesús al de l’«anyell pasqual» (1 Corintis 5:7, 8, La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat). La Pasqua se celebrava una vegada a l’any (Èxode 12:1-6; Levític 23:5). De la mateixa manera, els primers cristians celebraven el Memorial de la mort de Jesús una vegada a l’any, b i els testimonis de Jehovà seguim aquest patró bíblic.

 El patró establert per Jesús no només ens ajuda a determinar amb quina freqüència s’ha de celebrar el Memorial, sinó també a saber el dia i l’hora. Ell va instituir la celebració després de la posta del sol, el dia 14 de nissan de l’any 33, segons el calendari bíblic lunar (Mateu 26:18-20, 26). Nosaltres continuem celebrant el Memorial en aquesta mateixa data cada any, seguint el model dels primers cristians. c

 Tot i que el 14 de nissan de l’any 33 va ser un divendres, és possible que cada any l’aniversari d’aquesta data s’escaigui en un altre dia de la setmana. Nosaltres calculem la data del 14 de nissan amb el mateix mètode que es feia servir en l’època de Jesús, en comptes de seguir el que s’utilitza per establir el calendari jueu modern. d

 Per a la nova celebració, Jesús va fer servir el pa sense llevat i el vi negre que havien quedat del sopar de la Pasqua (Mateu 26:26-28). Seguint el seu exemple, nosaltres també utilitzem pa sense llevat ni additius i vi negre pur, no suc de raïm o vi edulcorat, fortificat o especiat.

 Alguns grups religiosos fan servir pa amb llevat, però a la Bíblia sovint s’utilitza el llevat com a símbol del pecat i la corrupció (Lluc 12:1; 1 Corintis 5:6-8; Gàlates 5:7-9). Per això, només el pa sense llevat ni additius pot representar apropiadament el cos sense pecat de Crist (1 Pere 2:22). Una altra pràctica que no compta amb el suport de la Bíblia és la de substituir el vi per suc de raïm o most. Algunes esglésies segueixen aquesta pràctica perquè prohibeixen el consum d’alcohol, tot i que la Bíblia no imposa aquesta prohibició (1 Timoteu 5:23).

 Alguns creuen que el pa i el vi es converteixen miraculosament en el cos i la sang literals de Jesús, o que la substància del pa i el vi coexisteix amb el seu cos i la seva sang. Però nosaltres considerem que el pa sense llevat i el vi negre que es fan servir durant el Memorial són emblemes, o símbols, del cos i la sang de Crist. Per què hem arribat a aquesta conclusió? Analitzem què en diu la Bíblia.

•   Si Jesús hagués manat als seus deixebles que beguessin la seva sang, els hauria animat a desobeir la llei de Déu que prohibeix el consum de sang (Gènesi 9:4; Fets [Actes] 15:28, 29). Però això és impossible, perquè Jesús mai donaria un manament que impliqués desobeir la llei divina sobre la santedat de la sang (Joan 8:28, 29).

•   Si els apòstols haguessin begut literalment la sang de Jesús, ell no hauria dit: «La meva sang [...] serà vessada», donant a entendre que el seu sacrifici tindria lloc en el futur (Mateu 26:28, La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat).

•   El sacrifici de Jesús es va fer «una vegada per sempre» (Hebreus 9:25, 26, Bíblia catalana: Traducció interconfessional). Ara bé, si durant el Sopar del Senyor el pa i el vi es convertissin en el seu cos i la seva sang, aleshores els qui els prenen estarien repetint aquest sacrifici.

•   Jesús va dir: «Feu això en memòria de mi», no «en sacrifici de mi» (1 Corintis 11:24, La Santa Bíblia, de la Trinitarian Bible Society).

 Les persones que creuen en la transsubstanciació, és a dir, que el pa i el vi es converteixen en el cos i la sang literals de Jesús, fonamenten aquesta doctrina en la manera com estan redactats alguns versicles bíblics. Per exemple, moltes versions de la Bíblia tradueixen les paraules de Jesús sobre el vi d’aquesta manera: «Això és la meva sang» (Mateu 26:28, La Santa Bíblia, de la Trinitarian Bible Society). No obstant això, molts erudits bíblics de renom opinen que la paraula «és» no transmet amb exactitud la idea que Jesús volia expressar en aquest cas. Un d’aquests és en Jacques Dupont, que va afirmar que la traducció més natural d’aquest versicle ha de ser: «Això significa el meu cos» o «Això representa el meu cos». Així, doncs, tal com havia fet en moltes ocasions, Jesús estava ensenyant fent servir una metàfora (Mateu 13:34, 35).

 Durant la celebració del Sopar del Senyor dels testimonis de Jehovà, només un petit grup pren el pa i el vi. Per què?

 La sang que Jesús va vessar va establir un «Nou Pacte» que substitueix el pacte que Jehovà havia fet amb l’antiga nació d’Israel (Hebreus 8:10-13, La Santa Bíblia, de la Trinitarian Bible Society). Però el nou pacte no inclou tots els cristians, només «els qui són cridats» per Déu de manera especial. Aquests són els qui prenen el pa i el vi (Hebreus 9:15, La Santa Bíblia, de la Trinitarian Bible Society; Lluc 22:20). A més, aquest petit grup regnarà al cel amb Crist, i la Bíblia diu que només 144.000 persones reben aquest privilegi (Lluc 22:28-30; Apocalipsi 5:9, 10; 14:1, 3).

 A diferència del «petit ramat» dels qui han estat cridats per regnar amb Crist, la gran majoria de nosaltres tenim l’esperança de formar part de la «gran multitud» que viurà per sempre a la Terra. Per això, no prenem el pa i el vi del Memorial (Lluc 12:32; Apocalipsi 7:9, 10, La Santa Bíblia, de la Trinitarian Bible Society). No obstant això, hi assistim per expressar gratitud pel sacrifici que Jesús va fer per nosaltres (1 Joan 2:2).