Ṛuḥ ɣer wayen yellan deg-s

Acuɣer ur ţɛeggiden ara Inagan n Yahwa ass n tlalit?

Acuɣer ur ţɛeggiden ara Inagan n Yahwa ass n tlalit?

 Inagan n Yahwa ur ţɛeggiden ara ass n tlalit axaṭer ţţamnen belli leɛyudat am tagi ur ɛǧibent ara i Ṛebbi. Adlis Iqedsen ur iḥeṛṛem ara qbala lɛid n wass n tlalit, meɛna yeţɛawan-aɣ a nxemmem ɣef kra n tedyanin yeḍran s ṣṣeḥ w’a nefhem amek i tent-yeţwali Ṛebbi. A nessenqed ṛebɛa temsal w’a nẓer d acu i d-yeqqar Wedlis Iqedsen fell-asent.

  1.   Aɛegged n wass n tlalit yewwi-d aẓar si ddyanat ideg i ţţeɛbaden iṛebbiten. Yiwet n tektabt tessefhem-ed ansi i d-kkant leɛyudat-agi: lɛibad llan ţţamnen belli ass n tlalit n walbeɛḍ, “kra n leṛwaḥ akk-d yir lfal, zemren a t-ḍurren” yerna “aneḥduṛ n leḥbab akk-d lfal n lɛali ţḥaraben fell-as.” (Funk & Wagnalls Standard Dictionary of Folklore, Mythology, and Legend) Taktabt yeţţusemman Leɛwayed n imulliyen (s teglizit) tenna-d belli, di zzman aqdim, asexdem n iţafţaren bac ad ţseǧǧilen deg-sen ussan n tlalit yella “d ayen ilaqen mliḥ i ukacef” ireṣṣan ɣef “lɛilm [...] n ukacef s yetran.” Yura daɣen di tektabt-agi: “Lɣaci ţţamnen belli ticemmaɛin n umulli sɛant tazmert, icudden ɣer ssḥur, bac a d-sseḍrunt amenni.”

     Meɛna ɛlaḥsab n Wedlis Iqedsen, ur ɣ-ilaq ara a nxeddem ssḥur, akacef, neɣ kra nniḍen yecban ayagi. (Asmekti 18:14; Igalatiyen 5:19-21) Daɣneţţa, yiwet si ger ssebbat iɣef i gɛuqeb Ṛebbi imezdaɣ n temdint n Babil, d akacef i ţkacafen s yetran. (Icɛaya 47:11-15) Inagan n Yahwa ur ţqelliben ara ad ẓren di mkul liḥala ansi i d-tekka yal yiwet si leɛwayed meṛṛa. Meɛna m’ara afen ayen i d-yeqqar Wedlis Iqedsen swaswa ɣef temsal-agi, ţţaken-as azal.

  2.   Imasiḥiyen imezwura ur llin ara ţɛeggiden ass n tlalit. Ɛlaḥsab n yiwet tektabt, imasiḥiyen imezwura “ḥesben aɛegged n wass n tlalit d yiwet si leɛwayed n wid yeţţeɛbaden iṛebbiten.” (The World Book Encyclopedia) Adlis Iqedsen ibeggen-ed belli imasiḥiyen meṛṛa yewwi-d fell-asen ad ɛanden ayen i llan xeddmen-t yemceggɛen akk-d inelmaden nniḍen i gesselmed Ɛisa s yiman-is.​—2 Itisalunikiyen 3:6.

  3.   Ass awḥid i geţţucerḍen i imasiḥiyen a t-ɛeggden mačči d ass n tlalit meɛna d ass n lmut: Lmut n Ɛisa. (Luqa 22:17-20) Ayagi mačči d ayen yessewhamen axaṭer Adlis Iqedsen yenna-d belli “axiṛ ass n lmut [wala] ass n tlalit.” (Amusnaw 7:1) Ɣer taggara n tudert i gesɛedda ɣef lqaɛa, Ɛisa yuɣ-it lḥal iga isem i yiman-is, yeɛni cciɛa yelhan, zdat n Ṛebbi. Ihi, ass n lmut-is yuɣal yesɛa lqima akteṛ n wass n tlalit-is.​—Iɛebṛaniyen 1:4.

  4.   Adlis Iqedsen ur d-ihdiṛ ula ɣef yiwen seg iqeddacen n Ṛebbi i gɛeggden ass n tlalit-is. Ayagi mačči ţ-ţatut. Ţ-ţideţ, Adlis Iqedsen ibder-ed sin imulliyen yeţwaxedmen ɣef ddemma n lɛibad ur nelli ara d iqeddacen n Ṛebbi. Meɛna, iweṣṣef-ed yal yiwen seg imulliyen-agi belli ţ-ţadyant n diri.​—Laṣel n ddunit 40:20-22; Marqus 6:21-29.

Eɛni arraw n Inagan ţḥussun belli ţţuḥeṛṛmen si kra imi ur ţɛeggiden ara ass n tlalit-nsen?

 Am imawlan meṛṛa n lɛali, Inagan ţbegginen-d leḥmala i warraw-nsen aseggas kamel: ţţaken-asen lehdeyyat, ţheggin-d tagniţ ideg ara sɛeddin tiswiɛin n lfeṛḥ akk-d leḥbab-nsen, d wayen nniḍen. Xeddmen lmeǧhud bac ad tebɛen lemtel ikemlen n Ṛebbi, i geţţaken s lebɣi-s leḥwayeǧ yelhan i warraw-is. (Matta 7:11) Arraw n Inagan ur ţḥussun ara belli ţţuḥeṛṛmen si kra. Lehduṛ ara d-itebɛen ţbegginen-d annect-a:

  •   “Lehdeyya tessefṛaḥ akteṛ m’ara ɣ-d-teţţunefk di teswiɛt iɣef ur nebni ara.”​—Tammy, 12 n sna.

  •   “Ɣas ma yella ur yi-d-ţţunefkent ara lehdeyyat ass n umulli-inu, baba d yemma ţţaɣen-iyi-d leḥwayeǧ di teswiɛin nniḍen. Akka axiṛ, axaṭer ur bniɣ ara fell-asent.”​—Gregory, 11 n sna.

  •   “Ɛecṛa ddqayeq, kra n lgaṭu akk-d yiwet n taɣect n leɣna, tenwiḍ-as ţ-ţagi i ţ-ţameɣra? Ilaq a d-taseḍ s axxam-nneɣ bac aţ-ţeẓreḍ tameɣra n ṣṣeḥ!”​—Éric, 6 snin.