Bai na kontenido

Ken e “Tres Reinan” Tabata? Nan A Sigui e “Strea” Di Bètlehèm?

Ken e “Tres Reinan” Tabata? Nan A Sigui e “Strea” Di Bètlehèm?

E kontesta ku Beibel ta duna

Kontrali na e tradishon popular di Pasku, Beibel no ta papia di “tres rei” pa deskribí e biaheronan ku a bishitá Hesus despues ku el a nase. (Mateo 2:1) E evangelio di Mateo ta usa e palabra griego mágoi pa identifiká e hendenan ku a bishitá Hesus. E palabra akí muy probablemente ta referí na eksperto den astrologia i praktikadó di okultismo. a

 Kuantu “rei” tabatin?

Beibel no ta bisa kuantu persona nan tabata. Ademas, den otro relato e kantidat ta varia. Segun e Encyclopedia Britannica, “na Medio Oriente nan ta papia di 12 mago, pero den Oksidente nan ta papia di solamente tres, probablemente pasobra nan a hiba tres regalo pa e yu, esta, ‘oro, sensia blanku i mira.’ (Mateo 2:11)”

 E “hòmbernan” tabata rei?

Aunke durante selebrashon di Pasku nan ta referí na e hòmbernan akí komo rei, Beibel no ta yama nan rei. Segun Encyclopedia Britannica, ta hopi siglo despues nan a agregá e título ei pa “floria e historia.”

 E “reinan” tabatin nòmber?

Beibel no ta menshoná nòmber di e astrólogonan. Segun The International Standard Bible Encyclopedia, e nòmber ku nan a duna nan (p.e., Gaspar, Melchor i Baltasar) ta basá riba leyenda.

 Na ki tempu e “reinan” a bishitá Hesus?

Probablemente nan a bishitá Hesus algun luna despues di su nasementu. Nos sa esaki pasobra Rei Heródes, ku tabata kier a mata Hesus, a manda mata tur yu hòmber di dos aña bai abou. El a kalkulá e edat ei a base di e informashon ku el a haña di e astrólogonan.—Mateo 2:16

E astrólogonan no a bishitá Hesus riba e anochi ku el a nase. Beibel ta bisa: “Anto ora nan a drenta den e kas, nan a mira e mucha huntu ku su mama, Maria.” (Mateo 2:11) Esei ta indiká ku e famia tabata biba den un kas kaba i ku Hesus no tabata un bebi den pesebre mas.—Lukas 2:16

 Ta Dios a laga e “reinan” sigui e “strea” di Bètlehèm?

Algun hende ta pensa ku ta Dios a manda e supuesto strea di Bètlehèm pa guia e astrólogonan na Hesus. Laga nos wak dikon esei no ta asina.

  • Loke a parse di ta un strea a dirigí e astrólogonan promé na Herúsalèm. Beibel ta bisa: “Algun astrólogo di Oriente a bini Herúsalèm i a puntra: ‘Na unda esun ku a nase komo rei di e hudiunan ta? Pasobra nos a mira su strea ora nos tabata na Oriente, i nos a bini pa rindi homenage na dje.’”—Mateo 2:1, 2.

  • Ta Rei Heródes a manda nan bai Bètlehèm promé i no e “strea.” Ora el a tende di un “rei rival hudiu,” el a buska pa sa unda e Kristu ku lo mester a bini lo a nase. (Mateo 2:3-6) Ora el a haña sa ku lo ta na Bètlehèm, el a manda e astrólogonan pa bai einan pa buska e yu, i bolbe pa inform’é ku nan a hañ’é.

    Ta pa e motibu ei, e astrólogonan a bai Bètlehèm. Beibel ta bisa: “Despues ku nan a tende e rei, nan a sigui nan kaminda, i mira, ata e strea ku nan a mira ora nan tabata na Oriente! Esaki a guia nan te kaminda e mucha tabata i a keda para einan.”—Mateo 2:9.

  • Aparishon di e strea a hiba na algun suseso ku a pone Hesus su bida na peliger i a hiba na asesinato di hopi mucha inosente. Ora e astrólogonan a bandoná Bètlehèm, Dios a spièrta nan pa no bolbe serka Heródes.—Mateo 2:12.

Kon Heródes a reakshoná? Beibel ta bisa: “Awor, ora Heródes a mira ku e astrólogonan a nèk e, el a bira masha furioso i a manda mata tur mucha hòmber di dos aña di edat bai abou na Bètlehèm i den henter e region ei banda. E edat akí tabata kuadra ku e tempu ku e astrólogonan a bis’é ku nan a mira e strea.” (Mateo 2:16) Leu sea di Dios di hasi algu malu asina.—Yòb 34:10.

a Herodoto, un historiadó griego di siglo sinku promé ku Kristu, a bisa ku mágoi di su tempu tabata di e tribu di Medo (Persia) ku a spesialisá nan mes den astrologia i interpretashon di soño.