Les bones notícies segons Lluc 6:1-49

  • Jesús és Senyor del dissabte (1-5)

  • Cura un home que té la mà paralitzada (6-11)

  • Els 12 apòstols (12-16)

  • Jesús ensenya i cura malalts (17-19)

  • Felicitats i ais (20-26)

  • Estimar els enemics (27-36)

  • Deixar de jutjar (37-42)

  • L’arbre es coneix pel seu fruit (43-45)

  • La casa ben construïda i la casa sense fonaments (46-49)

6  Un dissabte, Jesús passava pels camps de cereals, i els seus deixebles arrencaven espigues+ i les fregaven amb les mans per treure’n el gra i menjar-se’l.+  I alguns fariseus van dir: «Per què feu el que no està permès en dissabte?»+  Però Jesús els va contestar: «No heu llegit mai el que va fer David quan ell i els seus homes tenien gana?+  ¿No va entrar a la casa de Déu, li van donar els pans de l’ofrena,* en va menjar i en va donar als seus homes? Però això no està permès, perquè només en poden menjar els sacerdots.»+  Aleshores els va dir: «El Fill de l’Home és Senyor del dissabte.»+  Un altre dissabte+ va entrar a la sinagoga i es va posar a ensenyar. Allà hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada.*+  Els escribes i els fariseus observaven Jesús atentament per veure si curaria en dissabte i així trobar alguna raó per acusar-lo.  Però ell, que sabia el que pensaven,+ va dir a l’home de la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t dret aquí al mig.» L’home es va aixecar i s’hi va posar.  Llavors Jesús els va dir: «Us faré una pregunta: “Què està permès fer en dissabte? El bé o el mal? Salvar una vida* o destruir-la?”»+ 10  Després de mirar-los a tots, Jesús va dir a l’home: «Estén la mà.» Ell ho va fer i la mà se li va curar. 11  Però ells, morts de ràbia, van començar a parlar sobre què podien fer contra Jesús. 12  Un d’aquells dies, Jesús va anar a la muntanya a orar,+ i va passar tota la nit fent oració a Déu.+ 13  Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va escollir 12 i els va anomenar apòstols.+ 14  Eren Simó, a qui també va anomenar Pere, el seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip,+ Bartomeu, 15  Mateu, Tomàs,+ Jaume, que era fill d’Alfeu, Simó, a qui anomenen l’Entusiasta, 16  Judes, que era fill de Jaume, i Judes Iscariot, que es va fer traïdor. 17  Després Jesús va baixar amb ells i es va aturar en un lloc pla. Allà hi havia molts deixebles seus i una gran multitud de tot Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Hi havien anat per escoltar-lo i perquè els curés de les seves malalties. 18  Fins i tot els que eren turmentats per esperits malvats* van ser curats. 19  I tota la multitud intentava tocar-lo, perquè el poder que sortia d’ell+ els curava a tots. 20  Aleshores va alçar la mirada cap als seus deixebles i els va dir: «Feliços vosaltres, que sou pobres, perquè el Regne de Déu és vostre.+ 21  »Feliços vosaltres, que ara passeu gana, perquè quedareu satisfets.+ »Feliços vosaltres, que ara ploreu, perquè riureu.+ 22  »Feliços vosaltres quan us odiïn,+ us rebutgin,+ us insultin i quan deshonrin* el vostre nom per causa del Fill de l’Home. 23  Quan això passi, estigueu contents i salteu d’alegria, perquè us espera una gran recompensa al cel, ja que els seus avantpassats van fer aquestes mateixes coses als profetes.+ 24  »Però ai de vosaltres, els que sou rics,+ perquè ja heu rebut tot el vostre consol.+ 25  »Ai de vosaltres, els que ara esteu satisfets, perquè passareu gana. »Ai dels que ara rieu, perquè us lamentareu i plorareu.+ 26  »Ai quan tothom parli bé de vosaltres,+ perquè això és el que els seus avantpassats van fer als falsos profetes. 27  »Però a vosaltres que m’escolteu, jo us dic que seguiu estimant els vostres enemics, fent el bé als que us odien,+ 28  beneint els que us maleeixen i orant pels que us insulten.+ 29  Si algú et dona una bufetada a la galta, para-li també l’altra, i si algú s’endú el teu mantell, dona-li també la teva túnica.+ 30  Dona a tothom qui et demani,+ i no reclamis res a qui et prengui el que és teu. 31  »A més, tracteu els altres com voleu que us tractin a vosaltres.+ 32  »Si estimeu els que us estimen, quin mèrit teniu? Fins i tot els pecadors estimen aquells que els estimen.+ 33  I si feu el bé als que us fan el bé, quin mèrit teniu? Fins i tot els pecadors fan el mateix. 34  A més, si presteu* diners als que penseu que us els tornaran, quin mèrit teniu?+ Fins i tot els pecadors presten als pecadors perquè pensen que els ho tornaran tot. 35  Però vosaltres, seguiu estimant els vostres enemics, fent el bé i prestant sense esperar que us tornin res.+ Així la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, perquè ell és bondadós amb els desagraïts i malvats.+ 36  Seguiu sent misericordiosos, tal com el vostre Pare és misericordiós.+ 37  »A més, deixeu de jutjar, i mai sereu jutjats.+ Deixeu de condemnar, i mai sereu condemnats. Seguiu perdonant,* i sereu perdonats.*+ 38  Tingueu el costum de donar, i us donaran.+ Us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i plena fins a vessar. Perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats.» 39  Llavors els va posar aquesta comparació: «Pot un cec guiar un altre cec? No cauran tots dos en un clot?+ 40  Un alumne* no és millor que el seu mestre, però qui ha sigut perfectament instruït serà com el seu mestre. 41  Per tant, per què et fixes en el trosset de palla que hi ha a l’ull del teu germà però no veus la biga que hi tens al teu?+ 42  Com pots dir al teu germà: “Germà, deixa que et tregui el trosset de palla que tens a l’ull”, si no veus la biga que hi tens al teu? Hipòcrita! Primer treu-te la biga de l’ull i llavors veuràs clarament com treure el trosset de palla que hi ha a l’ull del teu germà. 43  »Cap arbre bo dona fruit podrit, i cap arbre podrit dona fruit bo.+ 44  Perquè cada arbre es coneix pel seu fruit.+ Per exemple, la gent no cull figues de les espines ni raïm de les bardisses. 45  Un home bo treu coses bones del bon tresor que hi ha al seu cor, mentre que un home dolent treu coses dolentes del seu tresor dolent. Perquè del que abunda al seu cor, en parla la seva boca.+ 46  »Aleshores, per què em dieu: “Senyor, Senyor”, però no feu el que dic?+ 47  Jo us diré a qui s’assembla aquell que ve a mi, que escolta les meves paraules i que les posa en pràctica.+ 48  És com un home que, per construir una casa, va fer un forat molt profund i va posar els fonaments sobre la roca. Per això, quan va venir una inundació, la riuada va envestir amb força contra la casa, però no la va poder moure, perquè estava ben construïda.+ 49  En canvi, qui escolta les meves paraules però no fa res+ és com un home que va construir una casa sobre la terra sense fonaments. La riuada va envestir amb força contra la casa, i la casa es va enfonsar de seguida i va quedar totalment destruïda.»

Notes a peu de pàgina

O «el pa de la presència».
Lit. «seca».
O «ànima».
Lit. «impurs».
O «difamin».
Fa referència a fer un préstec sense interessos.
O «alliberats».
O «alliberant».
O «deixeble».