«Per això us dic: totes les coses que demaneu en les vostres oracions, tingueu fe que les rebreu, i les tindreu» (Marc 11:24, Traducció del Nou Món).

 «Per això us dic: Tot allò que demaneu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre» (Marc 11:24, Bíblia Evangèlica Catalana).

 Amb aquestes paraules, Jesús va mostrar als seus seguidors la importància de creure fermament en el poder de l’oració. Ell els va assegurar que Déu no només escoltava les seves oracions, sinó que també les responia. Una persona que fa una oració sincera que està en harmonia amb la voluntat de Déu pot estar segura que es complirà el que demana. És com si Déu ja hagués respost la seva oració.

 Jesús destaca la importància d’orar amb fe. Ell explica que és important que la persona que ora a Déu no dubti dins del seu cor, sinó que tingui fe que el que diu es realitzarà (Marc 11:23). Per què? Perquè aquell que dubta no pot esperar «rebre res de Jehovà» a (Jaume 1:5-8).

 Una persona amb fe fa oració constantment (Lluc 11:9, 10; Romans 12:12). D’aquesta manera, demostra que realment necessita el que està demanant i creu de veritat que Déu contestarà la seva oració. És clar, també és conscient que Déu pot decidir respondre-la d’una manera o en un moment diferent al que ell espera (Efesis 3:20; Hebreus 11:6).

 Ara bé, Jesús no va voler dir que qualsevol persona pot esperar rebre tot el que demana a Déu en oració. Ell estava parlant amb els seus seguidors, homes de fe que s’esforçaven per adorar Jehovà com a ell li agrada. De fet, la Bíblia diu que Jehovà només escolta les oracions que estan d’acord amb la seva voluntat (1 Joan 5:14). No escolta les oracions dels que desobeeixen les seves normes de manera deliberada ni dels que no es penedeixen de les seves males accions (Isaïes 1:15; Miquees 3:4; Joan 9:31). Per aprendre més sobre les oracions que Déu escolta, mira aquest breu vídeo.

 Durant els últims dies del seu ministeri, Jesús va parlar amb els seus deixebles sobre la importància de tenir una fe forta en Déu. Per emfatitzar aquesta idea, va posar un exemple. De camí a Jerusalem, va veure una figuera que tenia fulles, però quan es va apropar, va veure que no tenia fruit. Per això Jesús la va maleir (Marc 11:12-14). L’aparença enganyosa d’aquest arbre era com la de l’antiga nació d’Israel, que semblava que adoraven Déu, però en realitat no tenien fe (Mateu 21:43). Poc després, la figuera es va assecar. Aquest fet va mostrar el que li passaria a aquesta nació sense fe (Marc 11:19-21).

 En canvi, Jesús estava convençut que els seus seguidors tindrien la fe necessària per superar els reptes i per fer coses extraordinàries (Marc 11:22, 23). Aquest consell sobre l’oració va ser molt oportú perquè la fe d’aquests seguidors es posaria a prova aviat: haurien de fer front a la mort de Jesús i patirien més oposició en la seva predicació (Lluc 24:17-20; Fets 5:17, 18, 40). Avui dia, els seguidors de Jesús també poden superar amb èxit les situacions difícils si demostren fe en Déu i en el poder de l’oració (Jaume 2:26).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Marc.